El sistema escolar, sobretot les lleis que el sustenten i que canvien de manera alarmant són objecte de crítica a moltes de les novel·les juvenils. L`alumnat, al final se sap conillet d`índies en mans dels respectius ministeris, conselleries o departaments. Don Ramón tracta d`argumentar perquè un equip d`investigadors van al centre: “Supongo –dice- que, a fin de cuentas, solo intentan arreglar un poco esto de la LOGSE, que ya está bastante averiado” i un bon alumne li respon: “O sea, que después de habernos metido en este lío de la Educación Secundaria Obligatoria, quieren que les ayudemos a salir de él” (El mal de Gutemberg, pàg. 12). Al final es desvetlla l`incògnita i aquests investigadors pretenen esbrinar qui pateix “el mal Gutemberg”, és a dir, avaluar la competència lingüística de l`alumnat. Els resultats d`aquests qüestionaris fan que les classes perdin contingut i que vagin més lentament; així, a matemàtiques: “la clase entera aprovechaba para jugar a los barcos o para pensar en otra cosa” (pàg. 35) i a anglès, una i altra vegada, posen pel·lícules, amb el consegüent desànim del professorat. Les classes, així, sota la responsabilitat de l`alumnat es converteixen en espectacle i els propis alumnes redacten sis normes que són una autèntica revolució, plena de veritats iròniques (págs. 80 i 81).
CARAZO, Jesús: El mal de Gutemberg, Madrid, SM, 2002, Gran Angular, 48.
Nota: Aquest material forma part d'un projecte de recerca educativa que l'autora ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC núm. 5461 9/9/2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada