El temps per llegir sempre és un temps robat.
(Com el temps per escriure o com el temps per estimar).
Daniel Pennac. Com una novel·la

De la literatura a les cuines

dissabte, 3 de juliol del 2010

En el centenari de Miguel Hernández

Tren de ida y vuelta, de Mariano Vara.
Alzira, Algar, 2010, (Algar Joven, 44).

"La poesía de Miguel Hernández es lo suficientemente rotunda, hermosa y potente como para necesitar ningún tipo de recomendación; ahora bien, este año, en que se celebra su centenario, nos puede servir para releerlo y, lo que es aún mejor, para descubrirlo ya que a Miguel Hernández cada día llega un lector nuevo, niño, joven o adulto, tanto da, su voz resuena y suena sincera y verdadera ante cualquier lector. El poeta de Orihuela, uno de los más humanos de nuestra poesía, sigue hablándonos de lo esencial, de la vida, el amor y la muerte...".
Sigue leyendo en Culturamas

La lectura i la vida

Si els adults ens equivoquem moltes vegades en la tria de les nostres lectures i reaccionem abandonant el llibre a la meitat a regalant-lo al nostre pitjor enemic, ¿ per què ens entossudim en la idea que els nois han d`acabar tots els llibres que trien voluntàriament?

Hi ha llistes d`obres de qualitat literària acreditada, però no hi ha una llista d`obres d`eficàcia per enganxar en la lectura, perquè no hi ha un gust únic, ni un únic nivell de lectura, ni un interès universal que mogui la curiositat de tothom.

Una dificultat: els adolescents solen nedar en totes direccions per no enfonsar-se en un mar de confusions. Un perill: els gurus de tota mena que aprofiten aquesta confusió per assenyalar camins clars, segurs i definitius en un joc intel·lectual com la lectura, que és una de les poques activitats que permeten posar-se les ulleres de l`ambigüitat i veure la realitat en tota la seva complexitat.

TEIXIDOR, Emili (2007): La lectura i la vida, Barcelona, Proa.

dijous, 1 de juliol del 2010

La matèria de l'esperit



Parlar de la lectura és una excusa per parlar de l'art i de la literatura en general; és una excusa per parlar de passions. (pàg. 19)

Qui llegeix literatura no té manies: es converteix en un lector tot terreny que confronta les seves passions amb les que ofereix la literatura. Llegir, sovint, és ordenar humanament les passions i les emocions, és ser-ne conscient, és salvar-se del caos. (pàg. 20)

Hi ha tantes maneres de ser lector com de ser persona. Jo em vull referir als lectors creatius, siguin professionals o no, i que han adquirit i no han perdut la capacitat d'aprofundir i, sobretot, d'alegrar-se en la literatura. (pàg. 41)

Fragments de La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré (Ed. Proa, BCN 2005)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...