El temps per llegir sempre és un temps robat.
(Com el temps per escriure o com el temps per estimar).
Daniel Pennac. Com una novel·la

De la literatura a les cuines

dilluns, 11 de juliol del 2011

Becqueriana



VII

Del salón en el ángulo oscuro,

de su dueña tal vez olvidada,

silenciosa y cubierta de polvo,

veíase el arpa.

¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas,

como el pájaro duerme en las ramas,

esperando la mano de nieve

que sabe arrancarlas!

¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio

así duerme en el fondo del alma,

y una voz como Lázaro espera

que le diga «Levántate y anda»!



Bécquer.

(Rescatat per Gabriel Piñol)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...