El temps per llegir sempre és un temps robat.
(Com el temps per escriure o com el temps per estimar).
Daniel Pennac. Com una novel·la

De la literatura a les cuines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rimas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rimas. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de juliol del 2011

Becqueriana



VII

Del salón en el ángulo oscuro,

de su dueña tal vez olvidada,

silenciosa y cubierta de polvo,

veíase el arpa.

¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas,

como el pájaro duerme en las ramas,

esperando la mano de nieve

que sabe arrancarlas!

¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio

así duerme en el fondo del alma,

y una voz como Lázaro espera

que le diga «Levántate y anda»!



Bécquer.

(Rescatat per Gabriel Piñol)





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...