El temps per llegir sempre és un temps robat.
(Com el temps per escriure o com el temps per estimar).
Daniel Pennac. Com una novel·la

De la literatura a les cuines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura juvenil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura juvenil. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de juliol del 2010

La lectura i la vida

Si els adults ens equivoquem moltes vegades en la tria de les nostres lectures i reaccionem abandonant el llibre a la meitat a regalant-lo al nostre pitjor enemic, ¿ per què ens entossudim en la idea que els nois han d`acabar tots els llibres que trien voluntàriament?

Hi ha llistes d`obres de qualitat literària acreditada, però no hi ha una llista d`obres d`eficàcia per enganxar en la lectura, perquè no hi ha un gust únic, ni un únic nivell de lectura, ni un interès universal que mogui la curiositat de tothom.

Una dificultat: els adolescents solen nedar en totes direccions per no enfonsar-se en un mar de confusions. Un perill: els gurus de tota mena que aprofiten aquesta confusió per assenyalar camins clars, segurs i definitius en un joc intel·lectual com la lectura, que és una de les poques activitats que permeten posar-se les ulleres de l`ambigüitat i veure la realitat en tota la seva complexitat.

TEIXIDOR, Emili (2007): La lectura i la vida, Barcelona, Proa.

dilluns, 21 de juny del 2010

Crítica al sistema escolar des de la Literatura Juvenil




El sistema escolar, sobretot les lleis que el sustenten i que canvien de manera alarmant són objecte de crítica a moltes de les novel·les juvenils. L`alumnat, al final se sap conillet d`índies en mans dels respectius ministeris, conselleries o departaments. Don Ramón tracta d`argumentar perquè un equip d`investigadors van al centre: “Supongo –dice- que, a fin de cuentas, solo intentan arreglar un poco esto de la LOGSE, que ya está bastante averiado” i un bon alumne li respon: “O sea, que después de habernos metido en este lío de la Educación Secundaria Obligatoria, quieren que les ayudemos a salir de él” (El mal de Gutemberg, pàg. 12). Al final es desvetlla l`incògnita i aquests investigadors pretenen esbrinar qui pateix “el mal Gutemberg”, és a dir, avaluar la competència lingüística de l`alumnat. Els resultats d`aquests qüestionaris fan que les classes perdin contingut i que vagin més lentament; així, a matemàtiques: “la clase entera aprovechaba para jugar a los barcos o para pensar en otra cosa” (pàg. 35) i a anglès, una i altra vegada, posen pel·lícules, amb el consegüent desànim del professorat. Les classes, així, sota la responsabilitat de l`alumnat es converteixen en espectacle i els propis alumnes redacten sis normes que són una autèntica revolució, plena de veritats iròniques (págs. 80 i 81).


CARAZO, Jesús: El mal de Gutemberg, Madrid, SM, 2002, Gran Angular, 48.
Nota: Aquest material forma part d'un projecte de recerca educativa que l'autora ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC núm. 5461 9/9/2009)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...